EL MÓN DE VIDRE

L' any 3014 la terra estava molt contaminada. Ja no es podia respirar, les plantes no creixien.

Una nit va nevar molt i l’endemà tot s’havia transformat en vidre. Les persones, els animals, les plantes, les vivendes…tot era de vidre.
Durant el dia no es veien , però durant la nit totes les coses s’il•luminaven per dins amb colors vius i brillants, tot menys les fades i els follets del bosc, que continuaven sent invisibles.

Tot va canviar. Durant el dia dormien, durant la nit, quan es podien fer visibles, s’aixecaven.
Tenien gana, però, com tot era de vidre, no podien menjar ni beure.
Els nens volien anar a l’escola i els pares a la feina. Però, sense menjar, el tercer dia no tenien força per caminar.
Tampoc funcionaven els vehicles.
La gent havia d’anar en compte, un cop o una caiguda, els feia trencar-se com un got qualsevol.
Res no creixia, ni tan sols els bebès de les mares embarassades.
Les flors es marcien.

I així va passar una setmana.

Les fades, molt preocupades, van demanar ajuda al seu amic : l’Arc de Sant Martí. El senyor Martí els va regalar unes pols màgiques de colors. Les fades, ajudades pels follets, van escampar la pols sobre les persones. els animals i les plantes. De seguIda van tornar a tenir color vida i alegria.  

La gent de la ciutat va decidir que ja era hora de deixar de contaminar. Caminaven o anaven en bicicleta o patinet. Fabricaven els productes ajudant-se els uns als altres, com ho havien fet els seus besavis.

                                                                          Un conte dels nens i nenes de tercer.